Frontal d’un sac\u00f2fag d’iconografia t\u00edpica dels sarc\u00f2fags romans d’alguns museus com el Later\u00e0 o el Vatic\u00e0. Tots formen part del corrent estil\u00edstic conegut com aristocr\u00e0tica” dins de l’art rom\u00e0 tard\u00e0. Es com un renaixement de l’art cl\u00e0ssic amb un cert barroquisme i es caracteritza per un estil elegant de les figures que tenen les galtes rodones i els cabells arrissats i treballats amb un trep\u00e0. Les escenes representades s\u00f3n de l’Antic i el Nou Testament. D’esquerra a dreta: la resurrecci\u00f3 de Llatzer embolcat amb benes dins d’un ed\u00edcul sepulcral, davant la seva germana donant gr\u00e0cies al Crist. Depr\u00e9s el miracle dels pans i els peixos, el sacrifici d’Abraham, al centre la figura de l’orant -representaci\u00f3 femenina de l’anima de la difunta-, al seu costat Adam i Eva separats per l’arbre i finalment l’Adoraci\u00f3 dels Reis, vestits segons la moda oriental: t\u00fanica curta, pantalons i gorra figia. La Mare de D\u00e9u amb el Nen aseguda a una trona amb el nen embolcallat. La part posterior va ser reutilitzada posteriorment cap al 1500 com a lauda sepulcral decorada amb tres escuts situats de manera vertical. Segons un estudi portat a terme per les MM Dominicas del Monestir els escuts poser ser dels llinatges Figueroa_manuel i Rivera, families vinculades al monestir. entre orles vegetals.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":1504,"template":"","yoast_head":"\n