\u00c9s un orgue saltiri fabricat per Josep Pujol, un constructor d\u2019orgues manres\u00e0 que, veient els inconvenients que representava haver d\u2019afinar constantment el saltiri, el 1768 va inventar un saltiri en qu\u00e8 les cordes eren barretes de fusta que accionaven tubs d’aire. No va tenir gaire \u00e8xit, ja que en aquesta \u00e8poca el saltiri ja comen\u00e7ava a estar en des\u00fas i l\u2019exemplar del Museu de la M\u00fasica \u00e9s un dels pocs que es conserva (Vilar, 1983).<\/p>\n
El moble \u00e9s de fusta envernissada amb quatre potes i coronat amb unes talles de fusta daurada en forma de rocalla. A la part superior, dues portes deixen veure el conjunt de tubs de la fa\u00e7ana emmarcats amb els mateixos motius tallats i daurats. Els tretze tubs (d’8a 4′; Fa#3,Mi3-Re3-Do3-Sib2-Sol# 2-Sol2-La2-Si2-Do#3-Re#3-Fa3-Sol3) estan disposats en forma de mitra i s\u00f3n de metall amb relleus i el bord\u00f3 de fusta. El teclat est\u00e0 format per tres grups de dotze varetes de fusta que imiten la disposici\u00f3 i l\u2019ordre de les cordes d\u2019un saltiri: 55 fs”’ – Fa#5; 37 cs ”- Do #4; 35 ais’-La#3; 53 e”’-Mi5; 47 ais”-La#4; 33 gs’-Sol#3; 51 d”’-Re5; 45gs” -Sol#4; 49 c”’-Do5; 42 f”-Fa4; 49 c”’-Do5; 42 f”-Fa4; 32 ds’-Re#3; 48 h”-Si4; 40 ds”-Re#4; 31 fs’-Fa#3; 44 g”-Sol4; 37 c”-Do4;29 c’-Do3; 43 fs”-Fa#4; 36 h’-Si3; 27 d’-Re3; 41 e”-Mi4; 34 a’-La3; 25 c’-Do3; 41 e”-Mi4; 34 a’-La3; 25 c’-Do3; 39 d”-Re4; 32g’-Sol3; 24 h-Si2; 23 b\/as-Sib\/La#; 30 f-Fa3; 22a-La2; 21 gs-Sol#2; 28 ds’-Re#3; 20 g-Sol2. Les manxes s\u00f3n al peu, sota de l\u2019instrument i pel que fa als registre, t\u00e9 tres corredores al costat dret, sense retolar: bord\u00f3 8′, 8a 4′, 5a 2 2\/3, ter\u00e7a 1 3\/5. Consta d\u2019un regulador al peu, sota l\u2019instrument i no t\u00e9 pedaler.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":2380,"template":"","yoast_head":"\n