\u00c9s un symphonion de l\u2019\u00faltim quart del segle XIX fabricat, provablement per The Symphonion Company, una empresa alemanya que es va dedicar a la fabricaci\u00f3 de capses de m\u00fasica. Va ser fundada a Leipzig el 1885 per Oscar Paul Lochmann, Gustave Brachhausen i Paul Riessner i va ser la primera el produir una capsa de m\u00fasica que utilitz\u00e9s un disc com a suport. L\u2019any 1900 va passar a mans de of Franz Thumen i Hans Kanitz fins el 1909, any en qu\u00e8 va ser reestructurada degut a problemes financers i va passar a anomenar-se Symphonion-Fabrik AG. Es van fabricar una gran varietat de models de Symphonion, tamb\u00e9 amb motor el\u00e8ctric, i amb els anys, van comen\u00e7ar a fabricar pianoles i fon\u00f2grafs (Victoria & Albert Museum Collections).<\/p>\n
Consisteix en una caixa quadrangular de fusta envernissada amb la cara exterior de la tapa decorada amb un filet de marqueteria i una calcomania amb el nom de l\u2019instrument. A l\u2019interior d\u2019aquesta hi ha una reproducci\u00f3 fotogr\u00e0fica amb la imatge d\u2019uns nens m\u00fasics tocant diferents instruments i cantant en un jard\u00ed. nn\u00c9s un instrument que utilitza un disc met\u00e0l\u00b7lic canviable perforat de 257 mm de di\u00e0metre com a suport, en aquest cas, amb la pe\u00e7a “Frou-Frou” (1897) d\u2019Henri Chatau programada. El disc tamb\u00e9 porta el nom de \u201cSymphonion\u201d i est\u00e0 decorat amb la imatge d\u2019uns angelets cantant dalt d\u2019un arbre envoltats d\u2019ocells. \u00c9s un instrument que funciona amb lectura per lleves i t\u00e9 una pinta amb quaranta-vuit l\u00e0mines flexibles com a generador de so que percudeixen vuit idi\u00f2fons de planxa de metall. El motor \u00e9s de ressort i t\u00e9 una palanca d\u2019engegada i aturada, una de desconnexi\u00f3 dels idi\u00f2fons de metall, una de sordina i un bot\u00f3 per deixar anar l\u2019eix que suporta el disc.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":2448,"template":"","yoast_head":"\n