Escultura de gres esmaltat, modelada emulant una forma de barca. La superf\u00edcie exterior de la pe\u00e7a est\u00e0 decorada amb motius incisos imitant l\u2019emprempta de cordes. <\/p>\n
Ramon Carret\u00e9, es va formar a l\u2019Escola-Taller d\u2019Art de Tarragona i, entre 1958 i 1963, a l\u2019Escola Massana, amb Josep Llorens Artigas i Francesc Albors. L\u2019any 1963 va instal\u2022lar un taller amb forn propi a Tarragona, alhora que va fer una primera estada a It\u00e0lia becat per la Diputaci\u00f3 de Barcelona. El 1964 va fer una estada a Par\u00eds, finan\u00e7ada per l\u2019Institut Franc\u00e8s a fi d\u2019ampliar la formaci\u00f3 i, en paral\u2022lel, va ser convidat a participar a l\u2019Exposici\u00f3 Internacional de Cer\u00e0mica de Faenza. Va iniciar, aix\u00ed, una traject\u00f2ria professional fruct\u00edfera que va anar acompanyada de m\u00faltiples viatges arreu del m\u00f3n.<\/p>\n
L\u2019any 1966 va ser nomenat professor de cer\u00e0mica de l\u2019Escola-Taller d\u2019Art de Tarragona i a partir d\u2019aleshores, potser en part per influ\u00e8ncia de Lluis Maria Saumells, el seu primer professor a Tarragona i director de l\u2019Escola-Taller, la seva obra va anar virant cap a formes escult\u00f2riques, de volumetria agosarada i personal. En aquest cas, des d\u2019un punt de vista zenital la pe\u00e7a adopta forma de vulva, en tant que el cos de la dona va ser un dels seus temes preferits. Des dels laterals, en canvi, pren una forma de barca, com si es tract\u00e9s d\u2019una canoa de formes primig\u00e8nies i universals, amb motius decoratius com els dels treballs amb fibres dels pobles del Sepik, o els de la tradici\u00f3 prehist\u00f2rica J\u014dmon del Jap\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":2661,"template":"","yoast_head":"\n