Estufa decorativa monumental d\u2019estil neorococ\u00f3. Prototip en forma de balustre format per tres parts que s\u2019acoblen entre si. El m\u00f2dul inferior, de perfil quadrangular amb angles aixamfranats, descansa sobre quatre potes en forma de voluta. La part central \u00e9s bombada i presenta angles ornamentats amb motius de voluta en relleu i quatre amorets que s\u2019adapten a la forma curvil\u00ednia del final del cos i l\u2019inici de la part superior o tiratge. L\u2019anvers d\u2019aquest m\u00f2dul \u00e9s decorat amb un medall\u00f3 de rocalla amb un acabament en forma de petxina i un cap de boc a la part inferior, ocupat per un paisatge buc\u00f2lic: un pastor amb les seves ovelles en baix relleu. Els registres laterals i posterior presenten una senzilla ornamentaci\u00f3 de volutes en relleu. El m\u00f2dul superior de forma troncopiramidal invertida de perfil quadrangular i vora tetralobulada, \u00e9s dividit en quatre registres ornamentats amb un medall\u00f3 de rocalla ocupat per grups de trofeus dedicats a la m\u00fasica, l\u2019arquitectura, la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica. La tapadora voltada t\u00e9 ornaments de voluta en relleu. Hi manca el coronament, que normalment era un gerro de rocalla o un bust.<\/p>\n
L\u2019estufa \u00e9s d\u2019argila blanquinosa (calc\u00e0ria) i presenta una superf\u00edcie de vidriat opac color crema, clivellat a causa de la contracci\u00f3. Els motius ornamentals en relleu s\u00f3n pintats amb pigments de colors suaus i daurats. Totes aquestes gammes de tonalitats pastel i els daurats s\u00f3n caracter\u00edstics de finals del segle XIX.<\/p>\n
Les primeres estufes cer\u00e0miques daten del segle XI i, fins a principis del segle XVIII tenien formes quadrangulars o rectangulars i estaven decorades amb rajoles o plaques de pisa o gres. A partir dels anys trenta del segle XVIII, la complexitat de les formes turmentades del rococ\u00f3 van obligar els fabricants d\u2019estufes a adaptar-se als nous c\u00e0nons est\u00e8tics en qu\u00e8 van triomfar les corbes i contracorbes. <\/p>\n
La producci\u00f3 d\u2019estufes cer\u00e0miques era habitual als pa\u00efsos germ\u00e0nics on pr\u00e0cticament totes les habitacions s\u2019escalfaven amb estufes m\u00e9s o menys sumptuoses, segons el tipus d\u2019habitatge. <\/p>\n
Aquest exemplar de caracter\u00edstiques arquitect\u00f2niques, realitzat entre el 1890 i el 1900, es va fer a imitaci\u00f3 de les estufes alemanyes produ\u00efdes, b\u00e9 a la f\u00e0brica Feilner de Berlin, a la manufactura de Georg Bankel de Lauf a Nuremberg o a la Heidelberger Ofenfabrik de Jean Heinstein. Aquesta \u00faltima empresa es va desenvolupar sobretot a partir del 1881. S\u2019ha conservat un model d\u2019estil rococ\u00f3 pr\u00e0cticament igual a aquest, al castell Augustusburg de Br\u00fchl, resid\u00e8ncia de Clemens August, pr\u00edncep-bisbe i Gran Elector de Baviera. L\u2019edifici va ser constru\u00eft entre el 1725 y el 1765 per l\u2019arquitecte de la cort, Joseph Effner, per\u00f2 el va finalitzar el decorador i arquitecte flamenc Fran\u00e7ois Cuvilli\u00e8s el Vell, format a Fran\u00e7a amb Jacques-Fran\u00e7ois Blondel. Ell va ser el creador de l\u2019estufa en qu\u00e8, un segle despr\u00e9s, es va inspirar la manufactura alemanya que va fabricar la r\u00e8plica que es conserva al museu. <\/p>\n
M. Casanovas<\/p>\n","protected":false},"featured_media":2809,"template":"","yoast_head":"\n