\u00c9s un llum desmuntable que aprofita, com els paraig\u00fces, les propietats estructurals del teixit tibat. En efecte, un quadrat de teix\u00edt de cot\u00f3 es desplega mitjan\u00e7ant unes barnilles d’alumini creuades i subjectades a cada extrem per un trau. Aquestes barnilles es tiben amb quatre cordes de nil\u00f3 que al punt de creuament subjecten un casquet on s’allotgen el portal\u00e0mpades i la bombeta. Quatre cordes m\u00e9s, subjectades a cada v\u00e8rtex, permeten suspendre-la del sostre. Quan el focus de llum incideix sobre la pantalla aquesta adquireix corpore\u00eftat i color i fa una il\u2022luminaci\u00f3 difusa. \u00c9s doncs una simple estructura tibada i suspesa, resolta amb elements ultralleugers i manllevada dels estels, intel\u2022ligent\u00edssims objectes voladors creats per la cultura popular, a qu\u00e8 sens dubte Charles i Jane Dillon van voler retre homenatge.<\/p>\n
Malgrat aquestes refer\u00e8ncies formalistes, el disseny d’aquest llum va m\u00e9s enll\u00e0 del mer exercici estil\u00edstic: en aquesta innovadora aportaci\u00f3 tipol\u00f2gica al repertori lum\u00ednic, hi ha for\u00e7a refer\u00e8ncies al disseny i l’arquitectura dels anys setanta. M\u00e9s enll\u00e0 de la po\u00e8tica i evident met\u00e0fora de l’estel hi ha un treball de depuraci\u00f3 i s\u00edntesi d’elements estructurals resolts amb una clara voluntat minimalista. En aquest sentit els autors reconeixen l’inter\u00e8s pels treballs de l’artista Richard Smith i el dissenyador Achille Castiglione, aix\u00ed com el seguiment de les investigacions amb estructures tibades realitzades per l’enginyer Frei Otto, que van gaudir d’una gran popularitat entre els dissenyadors i arquitectes de l’\u00e8poca.<\/p>\n
El projecte de Cometa es va produir en el marc d’una iniciativa de l’Estudi Dillon destinada a la creaci\u00f3 d’una s\u00e8rie de llums dom\u00e8stics, desmuntables i econ\u00f2mics. En aquest model, com en gran part del treball dels Dillon, hi ha la voluntat de trobar solucions basades en la integraci\u00f3 d’elements diversos de la cultura industrial sense haver de rec\u00f3rrer a costoses inversions en motlles i utillatge. <\/p>\n
Aquesta opci\u00f3 minimalista no encaixava en la cultura industrial del seu pa\u00eds, de manera que el mateix estudi dels autors s’encarregava de la producci\u00f3 de les peces. L’any 1972 els Dillon van entrar en contacte amb Bigas Luna i Carles Riart, propietaris de la botiga Gris, i Fernando Amat, propietari de la botiga Vin\u00e7on, interessats a comercialitzar precisament un tipus de producte com el que els Dillon dissenyaven. A trav\u00e9s d’aquests promotors catalans, els dissenyadors brit\u00e0nics van contactar amb l’empresa Metalarte, que treballava aleshores en la definici\u00f3 d’una l\u00ednia de productes que la diferenci\u00e9s de la dels seus competidors italians.<\/p>\n
Cometa va ser seleccionat per als premis Delta de l\u2019ADI\/FAD de Barcelona de 1975 i l’\u00e8xit comercial va ser for\u00e7a important durant els primers deu anys de producci\u00f3, ja que se’n venien al voltant d’un miler i mig anuals. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00e8xit inicial, el producte no ha perdut vig\u00e8ncia i continua en el mercat vint anys despr\u00e9s del llan\u00e7ament.<\/p>\n
La pe\u00e7a del museu porta una caixa d\u2019embalatge amb instruccions de muntatge que qualifica el llum de \u201cl\u00e1mpara bricolage\u201d, concepte introdu\u00eft per Santiago Pey al nostre pa\u00eds l\u2019any 1968.n<\/p>\n
Isabel Campi<\/p>\n","protected":false},"featured_media":2919,"template":"","yoast_head":"\n