Aquest llum es compon de dues mitges esferes de metacrilat prefabricades, sovint utilitzades com a material de construcci\u00f3 de claraboies. Una pe\u00e7a central semiesf\u00e8rica de planxa repulsada fa de pantalla i portal\u00e0mpades. A cada banda hi surten dos bra\u00e7os que a l’extrem tenen una platina on s’hi allotgen els quatre cargols que mantenen les mitges esferes quasi juntes. De fet entre les dues hi queda una petita separaci\u00f3 que permet la sortida de l’escalfor produ\u00efda per la bombeta. Quatre boles d’acer mass\u00eds fan que l’esfera rodoli canviant l’orientaci\u00f3 del focus de llum. Per obrir-la simplement cal descollar els quatre cargols amb els dits. <\/p>\n
De fet aquest llum havia de portar una base amb un repulsat met\u00e0l\u00b7lic ple de plom que havia de permetre que l’esfera gir\u00e9s sense rodolar, per\u00f2 l’empresa productora va considerar que aix\u00f2 l’encaria innecess\u00e0riament i es va comercialitzar sense base, tal com l’exemplar de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu.<\/p>\n
L’objectiu funcional inicial de Rafael Carreras era dissenyar un llum que no tingu\u00e9s cap limitaci\u00f3 d’orientaci\u00f3, i aix\u00f2 es va materialitzar en la pr\u00e0ctica en una d’aquelles peces enginyoses que es troben a mig cam\u00ed entre el “gadget” i el disseny rupturista. La idea d’una superf\u00edcie esf\u00e8rica rodolant sobre una base havia estat explorada pels germans Castiglione en el llum Taccia de 1962. Malgrat aquest precedent reconegut la soluci\u00f3 formal de Carreras tenia una tipologia ins\u00f2lita i una aparen\u00e7a futurista evocadora d’una c\u00e0psula espacial, refor\u00e7ada per l’\u00fas del pl\u00e0stic transparent que durant aquells anys era contemplat com el paradigma de la modernitat. <\/p>\n
El fet de portar els requeriments funcionals fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies va conduir a un resultat ins\u00f2lit, inesperat i original que va gaudir d’un \u00e8xit extraordinari entre un p\u00fablic jove i progressista \u00e0vid de novetats i obert a l’experimentaci\u00f3 formal. Per totes aquestes raons avui la podem considerar com una pe\u00e7a emblem\u00e0tica de la d\u00e8cada. A la vista de l’acceptaci\u00f3 del model de taula, l’empresa productora va tenir molt inter\u00e8s que Carreras en disseny\u00e9s versions de sostre, paret, peu, etc. Per\u00f2 en perdre la seva qualitat d’objecte rodant l’esfera de pl\u00e0stic transparent esdevenia un simple formalisme que mai no va conv\u00e8ncer l’autor.<\/p>\n
Va ser Selecci\u00f3 ADI\/FAD el 1973.<\/p>\n
Isabel Campi<\/p>\n","protected":false},"featured_media":2933,"template":"","yoast_head":"\n