A mitges entre canelobre i aplic sobredimensionat, el llum Anna no es pot qualificar amb propietat com a \u201cllum de peu\u201d. Consisteix en una estructura completa d\u2019alumini composta a la part superior per un semicercle del qual surten quatre branques, on s\u2019allotgen les dotze bombetes, que poden ser tant de 25 com de 45 watts, segons el grau d\u2019il\u2022luminaci\u00f3 que es vulgui aconseguir. A m\u00e9s, compta amb un regulador d\u2019intensitat. Un tub de secci\u00f3 quadrangular de quasi dos metres d\u2019altura uneix aquesta corona amb la base, de nou un tub de secci\u00f3 quadrada d\u2019una longitud manifestament redu\u00efda pel que fa a la zona superior, i que en un joc d\u2019equilibri recolza a l\u2019aresta i no a la part plana del quadrat. En realitat, Anna se sost\u00e9 amb dos ganxos col\u2022locats a la mateixa al\u00e7ada, un a la paret i l\u2019altre a la part posterior de la corona, units per una vareta met\u00e0l\u2022lica que la deixa inclinada cap endavant, amb el peu recolzat a la paret. La seva considerable al\u00e7ada (quasi dos metres i mig) est\u00e0 pensada per il\u2022luminar grans espais.<\/p>\n
Aquest llum forma part de la col\u2022lecci\u00f3 \u00datils (1980-1992), composta per nou objectes d\u2019edici\u00f3 limitada (en aquest cas, cinc exemplars m\u00e9s una prova d\u2019autor) i tres peces \u00faniques Umbral, Estandarte i Sageta i Cargol. Igual que passa amb 1\u00aa Colecci\u00f3n de muebles especiales i Objectes perduts, Riart en garanteix el tiratge mitjan\u00e7ant el lliurament d\u2019un contracte firmat per totes dues parts en qu\u00e8 comprador i dissenyador es comprometen a no reproduir la pe\u00e7a. \u00datils es va exposar per primer cop a la galeria Vin\u00e7on el 1992, amb muntatge del mateix Riart. La col\u2022lecci\u00f3 va tornar a exhibir-se a Col\u00f2nia, a la galeria Debut, el 1994. La pe\u00e7a propietat del museu \u00e9s la que va poder-se veure a l\u2019exposici\u00f3 de Vin\u00e7on.<\/p>\n
No \u00e9s casualitat que Riart introdu\u00eds com a part d\u2019\u00datils la taula Hara, un moble que ja pertanyia a una s\u00e8rie anterior en el temps, la 1\u00aa Colecci\u00f3n de muebles especiales (1973-1976). \u00c9s una manera de mostrar la continu\u00eftat conceptual del seu treball, ja que \u00datils recupera la via m\u00e9s especulativa i de m\u00e9s gran complexitat tipol\u00f2gica i conceptual desenvolupada pel dissenyador als anys setanta, i que es va fer palesa per primera vegada en aquella 1\u00aa Col\u2022lecci\u00f3.<\/p>\n
Quasi tots els mobles de Riart tenen una hist\u00f2ria sentimental al darrere responsable d\u2019encendre el seu dispositiu creatiu. En aquest cas, el llum Anna agafa el nom de la seva fillola, tan festiva i alegre com la llum que emet el seu disseny, un llum quasi de fira si li col\u2022loqu\u00e9ssim bombetes de colors. De fet, hi ha una aquarel\u2022la de Riart on l\u2019ha dibuixat amb bombetes blaves, vermelles i grogues. Anna \u00e9s un clar exemple de la intensitat po\u00e8tica de la col\u2022lecci\u00f3 \u00datils, en qu\u00e8 Riart ha aconseguit portar fins al l\u00edmit els aspectes expressius dels objectes per posar en q\u00fcesti\u00f3 les tipologies habituals del moble, al mateix temps que obre cam\u00ed a noves opcions tipol\u00f2giques i funcionals.n<\/p>\n
Pepa Bueno<\/p>\n","protected":false},"featured_media":2939,"template":"","yoast_head":"\n