És un symphonion de l’últim quart del segle XIX fabricat, provablement per The Symphonion Company, una empresa alemanya que es va dedicar a la fabricació de capses de música. Va ser fundada a Leipzig el 1885 per Oscar Paul Lochmann, Gustave Brachhausen i Paul Riessner i va ser la primera el produir una capsa de música que utilitzés un disc com a suport. L’any 1900 va passar a mans de of Franz Thumen i Hans Kanitz fins el 1909, any en què va ser reestructurada degut a problemes financers i va passar a anomenar-se Symphonion-Fabrik AG. Es van fabricar una gran varietat de models de Symphonion, també amb motor elèctric, i amb els anys, van començar a fabricar pianoles i fonògrafs (Victoria & Albert Museum Collections).

Consisteix en una caixa quadrangular de fusta envernissada amb la cara exterior de la tapa decorada amb un filet de marqueteria i una calcomania amb el nom de l’instrument. A l’interior d’aquesta hi ha una reproducció fotogràfica amb la imatge d’uns nens músics tocant diferents instruments i cantant en un jardí. nnÉs un instrument que utilitza un disc metàl·lic canviable perforat de 257 mm de diàmetre com a suport, en aquest cas, amb la peça «Frou-Frou» (1897) d’Henri Chatau programada. El disc també porta el nom de “Symphonion” i està decorat amb la imatge d’uns angelets cantant dalt d’un arbre envoltats d’ocells. És un instrument que funciona amb lectura per lleves i té una pinta amb quaranta-vuit làmines flexibles com a generador de so que percudeixen vuit idiòfons de planxa de metall. El motor és de ressort i té una palanca d’engegada i aturada, una de desconnexió dels idiòfons de metall, una de sordina i un botó per deixar anar l’eix que suporta el disc.