Cartago

L’any 1985 els dissenyadors Jorge García Garay i Lidia Rosenzuit van celebrar una exposició a la sala d’art contemporani Metrònom de Barcelona, que, amb el títol “Objectes heroics”, presentava tot un seguit de mobiliari amb una base estètica que es remuntava a la Grècia i la Roma antigues i on s’exposaven diversos dibuixos i mobles, com el paravent Salomé, la taula Espartana, la chaise longue Pompei, el mirall Carcaj, les columnes Corinto (MADB 135875 i MADB 135876) i els llums Olímpia, Roma i Mantell Sagrat.

Estructuralment, el llum de peu Cartago es compon d’una base i un reflector. La primera està formada per un conjunt de tubs de ferro, pintats de color blau cel mat i argollats per set platines (a la manera d’anells de color daurat setinat), dues de les quals corresponen al cossol i a la tapa. Les platines estrenyen els tubs a partir de quatre botons per anella, que repeteixen el mateix color blau cel. Al capdamunt, un suport cilíndric aguanta el reflector, format per un casquet d’alumini repujat també de color daurat setinat. Tota la peça, de grandària considerable i molt superior al tradicional volum dels llums de peu, té diverses dimensions d’amplada: 20 cm de diàmetre el fust, 4 cm el suport del reflector i 40 cm el casquet.

Cartago, com els diversos mobles que el van acompanyar a la citada exposició, és un objecte modern amb reminiscències clàssiques, amb una iconografia simbòlica que, en aquest cas, prové del gloriós passat grecollatí. No és estrany doncs, que el volum evoqui el sobrehumà i el mitològic, qualitats perceptibles especialment en l’aspecte fort i sobri de la base, que recorda el fust estriat d’una columna o el lligat de llances romanes a la manera d’un fascio. Al capdamunt, sobresurt triomfant el casquet amb semiesfera, amb què, com si es tractés d’un simple peveter, banya els espais fent rebotar la llum al•lògena al sostre.

El llum de peu va ser executat per García Garay, SL, empresa propietat dels autors, que no van pensar a fabricar-lo industrialment de manera seriada, sinó de forma artesana i amb una producció reduïda. Tanmateix, només se’n va realitzar un.

El seu destí, com van apuntar el seus creadors, hagués pogut servir per il•luminar l’interior d’un local comercial o d’una llar de prou dimensions. Perquè Cartago, per la peculiar aparença, en què es conjuminen l’estètica clàssica i la il•luminació al•lògena, o, el que és el mateix, tradició i modernitat, resulta un llum de peu “heroic” propi d’un Cèsar modern, atrevit i innovador.

I és que el Cartago adopta la modernitat tècnica de l’al•logen, en consonància amb el gust retro, il•luminant els ambients, com si es tractés de foc, amb la flama sempre incandescent de la història.

Tant el llum de peu Cartago com les columnes Corinto van aparèixer en un moment en el qual els treballs de Memphis havien estat força difosos. Aquest era un grup italià que dissenyava, produïa i comercialitzava els seus propis productes, ja que volia fugir dels corrents tradicionals i experimentar noves maneres de projectar. Els seus dissenys bevien de les fonts del moviment postmodern i valoraven especialment la vessant lúdica i colorista del disseny.n

Rossend Casanova