Sarcòfag

Frontal d’un sacòfag d’iconografia típica dels sarcòfags romans d’alguns museus com el Laterà o el Vaticà. Tots formen part del corrent estilístic conegut com aristocràtica” dins de l’art romà tardà. Es com un renaixement de l’art clàssic amb un cert barroquisme i es caracteritza per un estil elegant de les figures que tenen les galtes rodones i els cabells arrissats i treballats amb un trepà. Les escenes representades són de l’Antic i el Nou Testament. D’esquerra a dreta: la resurrecció de Llatzer embolcat amb benes dins d’un edícul sepulcral, davant la seva germana donant gràcies al Crist. Deprés el miracle dels pans i els peixos, el sacrifici d’Abraham, al centre la figura de l’orant -representació femenina de l’anima de la difunta-, al seu costat Adam i Eva separats per l’arbre i finalment l’Adoració dels Reis, vestits segons la moda oriental: túnica curta, pantalons i gorra figia. La Mare de Déu amb el Nen aseguda a una trona amb el nen embolcallat. La part posterior va ser reutilitzada posteriorment cap al 1500 com a lauda sepulcral decorada amb tres escuts situats de manera vertical. Segons un estudi portat a terme per les MM Dominicas del Monestir els escuts poser ser dels llinatges Figueroa_manuel i Rivera, families vinculades al monestir. entre orles vegetals.