[barca]

Escultura de gres esmaltat, modelada emulant una forma de barca. La superfície exterior de la peça està decorada amb motius incisos imitant l’emprempta de cordes.

Ramon Carreté, es va formar a l’Escola-Taller d’Art de Tarragona i, entre 1958 i 1963, a l’Escola Massana, amb Josep Llorens Artigas i Francesc Albors. L’any 1963 va instal•lar un taller amb forn propi a Tarragona, alhora que va fer una primera estada a Itàlia becat per la Diputació de Barcelona. El 1964 va fer una estada a París, finançada per l’Institut Francès a fi d’ampliar la formació i, en paral•lel, va ser convidat a participar a l’Exposició Internacional de Ceràmica de Faenza. Va iniciar, així, una trajectòria professional fructífera que va anar acompanyada de múltiples viatges arreu del món.

L’any 1966 va ser nomenat professor de ceràmica de l’Escola-Taller d’Art de Tarragona i a partir d’aleshores, potser en part per influència de Lluis Maria Saumells, el seu primer professor a Tarragona i director de l’Escola-Taller, la seva obra va anar virant cap a formes escultòriques, de volumetria agosarada i personal. En aquest cas, des d’un punt de vista zenital la peça adopta forma de vulva, en tant que el cos de la dona va ser un dels seus temes preferits. Des dels laterals, en canvi, pren una forma de barca, com si es tractés d’una canoa de formes primigènies i universals, amb motius decoratius com els dels treballs amb fibres dels pobles del Sepik, o els de la tradició prehistòrica Jōmon del Japó.