És un sonall de procedència catalana anomenat “cataclinc”. Està fet de fusta i té la forma d’un recipient subjecte a un mànec que es fa sacsejar entre els dits per aconseguir que les dues baquetes colpegin a cantó i cantó del recipient. El recipient es serra perpendicularment amb la finalitat de donar de major elasticitat a les parets i obtenir un so més brillant. En aquest cas el mànec és prou gruixut com per acoblar-hi un xiulet. És un instrument que s’acciona amb autopercussió de sacseig i que té una afinació indeterminada.