estufa

Estufa decorativa monumental d’estil neorococó. Prototip en forma de balustre format per tres parts que s’acoblen entre si. El mòdul inferior, de perfil quadrangular amb angles aixamfranats, descansa sobre quatre potes en forma de voluta. La part central és bombada i presenta angles ornamentats amb motius de voluta en relleu i quatre amorets que s’adapten a la forma curvilínia del final del cos i l’inici de la part superior o tiratge. L’anvers d’aquest mòdul és decorat amb un medalló de rocalla amb un acabament en forma de petxina i un cap de boc a la part inferior, ocupat per un paisatge bucòlic: un pastor amb les seves ovelles en baix relleu. Els registres laterals i posterior presenten una senzilla ornamentació de volutes en relleu. El mòdul superior de forma troncopiramidal invertida de perfil quadrangular i vora tetralobulada, és dividit en quatre registres ornamentats amb un medalló de rocalla ocupat per grups de trofeus dedicats a la música, l’arquitectura, la ciència i la tècnica. La tapadora voltada té ornaments de voluta en relleu. Hi manca el coronament, que normalment era un gerro de rocalla o un bust.

L’estufa és d’argila blanquinosa (calcària) i presenta una superfície de vidriat opac color crema, clivellat a causa de la contracció. Els motius ornamentals en relleu són pintats amb pigments de colors suaus i daurats. Totes aquestes gammes de tonalitats pastel i els daurats són característics de finals del segle XIX.

Les primeres estufes ceràmiques daten del segle XI i, fins a principis del segle XVIII tenien formes quadrangulars o rectangulars i estaven decorades amb rajoles o plaques de pisa o gres. A partir dels anys trenta del segle XVIII, la complexitat de les formes turmentades del rococó van obligar els fabricants d’estufes a adaptar-se als nous cànons estètics en què van triomfar les corbes i contracorbes.

La producció d’estufes ceràmiques era habitual als països germànics on pràcticament totes les habitacions s’escalfaven amb estufes més o menys sumptuoses, segons el tipus d’habitatge.

Aquest exemplar de característiques arquitectòniques, realitzat entre el 1890 i el 1900, es va fer a imitació de les estufes alemanyes produïdes, bé a la fàbrica Feilner de Berlin, a la manufactura de Georg Bankel de Lauf a Nuremberg o a la Heidelberger Ofenfabrik de Jean Heinstein. Aquesta última empresa es va desenvolupar sobretot a partir del 1881. S’ha conservat un model d’estil rococó pràcticament igual a aquest, al castell Augustusburg de Brühl, residència de Clemens August, príncep-bisbe i Gran Elector de Baviera. L’edifici va ser construït entre el 1725 y el 1765 per l’arquitecte de la cort, Joseph Effner, però el va finalitzar el decorador i arquitecte flamenc François Cuvilliès el Vell, format a França amb Jacques-François Blondel. Ell va ser el creador de l’estufa en què, un segle després, es va inspirar la manufactura alemanya que va fabricar la rèplica que es conserva al museu.

M. Casanovas