És un tipus d’harmònium anomenat harmoniflûte, obra de la casa Mayermarix de París. Aquest establiment, regentat per Mayer Marix (1805-1872) es dedicava a la construcció i venda d’instruments i a l’edició musical. El 1856 va patentar aquesta variant de l’harmònium amb el nom d’harmoniflûte i se’n van comercialitzar dos models: un que servia per interpretar a una sola mà amb un teclat de dues octaves (l’altra movia la manxa) i un altre que era per a dues mans i tres octaves (de Do a Do) amb el qual s’accionava la manxa amb dos pedals sota del teclat. Va ser un instrument popular fins a les primeres dècades del segle XX (Viquipèdia).

Està format per una caixa rectangular de fusta lacada negra, decorada amb uns calats en forma d’estilitzacions vegetals, amb un teclat de trenta-set tecles, de Fa a Fa, de les quals les naturals són aplacades d’os i les alterades tenyides de negre. Té una manxa feta de cartró, paper i badana integrada a l’exterior, que s’acciona amb un pedal. L’instrument descansa sobre unes potes tornejades de fusta lacada de negre que li fan de suport i que, igual que el pedal per a la manxa, són desmuntables. Duu un botó frontal per a la sortida d’aire.