piano de cua

És un piano de mitja cua de corba doble amb un teclat de vuitanta-vuit tecles, de La-2 a Do7. Funciona amb una mecànica de doble escapament i té dos pedals, de forte i una corda. És obra de Carl Rönisch (1814-1894), un constructor de pianos que es va formar als tallers del conegut Hänel a Naumburg. Als anys quaranta del segle XIX es va traslladar a Dresden i allí hi fundà el seu propi taller el 1845. Els seus pianos es van exportar a Sud-Àfrica, Califòrnia, Mèxic, Austràlia, etc. i va guanyar varis premis en exposicions nacionals i internacionals. Després de la seva mort, el seu fill va continuar el negoci (Viquipèdia). Es coneix amb el nom de piano d’Albéniz, ja que va ser construït exclusivament per al pianista Isaac Albéniz i va ser el que va utilitzar durant els darrers anys de la seva vida. L’any 1984 la família Albéniz en va fer donació al Museu de la Música.

El moble descansa sobre quatre potes, tres de gruixudes tornejades sobre rodes i una al centre amb dues columnes que aguanta els pedals. És un piano de mitja cua amb l’exterior de fusta lacada negre. L’estructura interna té una placa metàl·lica, barres de reforç i el claviller és metàl·lic. La taula harmònica és d’avet amb veta transversal envernissada i a sobre hi ha un reforç de metall amb barres i planxa tot seguint la corba. A la planxa hi ha tres escuts calats en relleu, la marca Rönisch i la signatura d’Albéniz. Pel que fa al teclat, les tecles naturals són xapades d’ivori i les alterades són de banús. Les cordes són d’acer, i les greus, de La-2 a Sib-1, entorxades de bronze. Les dels baixos es creuen en sentit oblic cap al centre de la cua. La restauració duta a terme pel Museu de la Musica ha fet possible que el piano Rönisch estigui en unes condicions molt semblants a les que tenia quan era utilitzat per Albèniz.