És un violoncel de quatre cordes simples obra de Joan Guillamí (1702-1769), un dels constructors d’instruments de més prestigi a Barcelona del segle XVIII. Els seus instruments estan inspirats en els models del cèlebre constructor italià Antonio Stradivari i en l’escola napolitana de luteria barroca. Nascut a Barcelona, va establir el seu taller al carrer d’Escudellers, on va construir un bon nombre d’instruments de corda fets amb fustes i vernissos de molt bona qualitat i amb una gran perfecció en els acabats. El seu fill, també anomenat Joan Guillamí, va continuar l’ofici. Actualment és considerat un dels lutiers catalans més importants i les seves obres són molt valorades (Viquipèdia).

La taula harmònica, bombada i amb forma de vuit, és d’avet i està decorada amb filets. Té dues obertures acústiques en forma d’efes i el batedor i el cordal són de banús. El fons, bombat, els riscles i el mànec, acabat amb voluta, són d’auró. El claviller és corbat.