Anna

A mitges entre canelobre i aplic sobredimensionat, el llum Anna no es pot qualificar amb propietat com a “llum de peu”. Consisteix en una estructura completa d’alumini composta a la part superior per un semicercle del qual surten quatre branques, on s’allotgen les dotze bombetes, que poden ser tant de 25 com de 45 watts, segons el grau d’il•luminació que es vulgui aconseguir. A més, compta amb un regulador d’intensitat. Un tub de secció quadrangular de quasi dos metres d’altura uneix aquesta corona amb la base, de nou un tub de secció quadrada d’una longitud manifestament reduïda pel que fa a la zona superior, i que en un joc d’equilibri recolza a l’aresta i no a la part plana del quadrat. En realitat, Anna se sosté amb dos ganxos col•locats a la mateixa alçada, un a la paret i l’altre a la part posterior de la corona, units per una vareta metàl•lica que la deixa inclinada cap endavant, amb el peu recolzat a la paret. La seva considerable alçada (quasi dos metres i mig) està pensada per il•luminar grans espais.

Aquest llum forma part de la col•lecció Útils (1980-1992), composta per nou objectes d’edició limitada (en aquest cas, cinc exemplars més una prova d’autor) i tres peces úniques Umbral, Estandarte i Sageta i Cargol. Igual que passa amb 1ª Colección de muebles especiales i Objectes perduts, Riart en garanteix el tiratge mitjançant el lliurament d’un contracte firmat per totes dues parts en què comprador i dissenyador es comprometen a no reproduir la peça. Útils es va exposar per primer cop a la galeria Vinçon el 1992, amb muntatge del mateix Riart. La col•lecció va tornar a exhibir-se a Colònia, a la galeria Debut, el 1994. La peça propietat del museu és la que va poder-se veure a l’exposició de Vinçon.

No és casualitat que Riart introduís com a part d’Útils la taula Hara, un moble que ja pertanyia a una sèrie anterior en el temps, la 1ª Colección de muebles especiales (1973-1976). És una manera de mostrar la continuïtat conceptual del seu treball, ja que Útils recupera la via més especulativa i de més gran complexitat tipològica i conceptual desenvolupada pel dissenyador als anys setanta, i que es va fer palesa per primera vegada en aquella 1ª Col•lecció.

Quasi tots els mobles de Riart tenen una història sentimental al darrere responsable d’encendre el seu dispositiu creatiu. En aquest cas, el llum Anna agafa el nom de la seva fillola, tan festiva i alegre com la llum que emet el seu disseny, un llum quasi de fira si li col•loquéssim bombetes de colors. De fet, hi ha una aquarel•la de Riart on l’ha dibuixat amb bombetes blaves, vermelles i grogues. Anna és un clar exemple de la intensitat poètica de la col•lecció Útils, en què Riart ha aconseguit portar fins al límit els aspectes expressius dels objectes per posar en qüestió les tipologies habituals del moble, al mateix temps que obre camí a noves opcions tipològiques i funcionals.n

Pepa Bueno