gerro

Gerro de gres, amb dues nanses i tapa, cuit a un forn de gas i en atmosfera reductora a alta temperatura (1320º). La superfície neta del gerro està recoberta d’un esmalt clapat, de tonalitats verdoses, grises i ocres.

Elisenda Sala, nascuda a Barcelona el 1938, es va formar a l’Escola Massana, entre 1951 i 1959, sota el mestratge de Josep Llorens Artigas i Francesc Albors. L’any 1961 va obtenir una beca de la Diputació de Barcelona per ampliar els estudis a Suècia, a la Konstfack d’Estocolm, amb el professor ceramista Stig Lindberg. Allà va gaudir d’una beca del Svenska Institutet, alhora que va poder celebrar una exposició individual a Estocolm. De retorn d’aquesta estada, el 1963 va ser invitada al Primer Concurs Internacional de Ceràmica de Faenza i va ser nomenada professora de ceràmica a l’Escola Massana alhora que va començar una trajectòria sòlida fonamentada en una producció artística presentada en nombroses exposicions, tant col•lectives com individuals, com ara la mostra celebrada a la Sala Parés el 1967, on va exposar 82 peces de gres a gran foc.

Aquesta peça forma part d’una sèrie de gerros i tasses fetes a la Konstfack-scolan d’Estocolm el maig de 1962. La peça va ser duta a Barcelona, on va ser presentada al Saló de Maig de 1963 i a l’exposició d’ex-alumnes de l’Escola Massana celebrada al Poble Espanyol aquell mateix any. Quatre anys més tard, el 1967, el gerro va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona a l’exposició de la Sala Parés.nRicard Bru i Turull