kamele n’goni

El kambelen n’goni prové del donso n’goni. Donso significa caçador. Kambelen significa Jove. Al voltant dels anys 1950, uns músics de Mali modificaren el donso n’goni, amb la intenció de que els joves també poguessin disfrutar tocant l’instrument, i no només els caçadors.

Normalment el donso n’goni té sis cordes, i només era tocat pels caçadors, abans o després de sortir a la caça, o a les seves cerimònies. El kamebelen n’goni té des de vuit cordes fins a catorze, tot i que actualment s’han fabricat n’gonis de fins a divuit cordes, el qual anomenen n’goni-kora.

La caixa de ressonància és una carbassa de forma rodona, a la qual es practica un orifici en un dels costats (deixant la carbassa com un recipient). Una pell de cabra recobreix el forat que s’ha fet a la carbassa i s’enganxa a ella amb xinxetes, fent decoracions. Un petit forat a la part dreta de la carbassa, deixa sortir el so.

El mànec travessa la carbassa pel mig, a través de dos forats en posició vertical. Hi ha dos trossets de canya que serveixen de travessers i que tensen la pell de cabra de manera horitzontal, i dos palets més que la tensen de manera perpendicular i es subjecten al mànec a través d’un cordill, els quals serveixen com a suports de les mans. Les cordes van lligades des d’una anella de ferro que es situa a la part inferior de l’instrument (subjecte amb un clau al peu del mànec), fins a unes anelles de tires de pell, les quals serveixen per afinar l’instrument. Actualment però, s’han introduït les clavilles de guitarra elèctrica, o bé clavilles de fusta per facilitar l’afinació. L’afinació del kambele n’goni (igual que el donso n’goni) és pentatònica. El pont reposa directament sobre la pell de cabra i s’aguanta gràcies a la tensió de les cordes. Presenta unes ranures laterals a cada costat de pont, el qual disposa les cordes en dues línies paral•leles.

Trobem aquests instruments a Mali, Burkina Faso, Costa d’Ivori i Níger.