vestit

Aquest vestit de festa és una túnica característica de la segona meitat dels anys vint que confereix una silueta rectilínia, sense volums i, sobretot, sense cotilla. Està confeccionat amb un tul d’una extraordinària transparència i lleugeresa, que contrasta amb el pesat brodat de granadura i lluentons.nQuant a la construcció, el patronatge és molt senzill i està compost per dues peces idèntiques (al davant i al darrere), sense mànigues, que arriben fins a sota el genoll. Als laterals, és obert de cintura en avall. Les costures són mínimes. No es marca la cintura ni el bust amb cap tipus de frunzits o pinces. Falta el sotavestit o folre, que no s’ha conservat, però que és imprescindible a causa de la transparència de la peça. El patronatge i la costura dels vestits d’aquesta època són tan senzills que qualsevol persona els pot imitar, per la qual cosa les dones de les classes populars van adoptar la moda amb vestits cosits per elles mateixes. En canvi, la decoració no és tan senzilla ni barata, i per això es va convertir en un factor de diferenciació social.nEls elements decoratius dibuixats per la granadura són estilitzacions de flors que es conjuguen amb cercles concèntrics en espirals, hexàgons i, a la part inferior, línies verticals. Per al brodat de les flors s’ha fet servir un fil metàl·lic daurat. Totes les aplicacions són fetes a mà. Aquesta ornamentació també té la funció de proporcionar moviment al vestit i a la persona, en uns anys en què l’obsessió per la modernitat es traduïa en vestits fins i fluids amb un caient proporcionat pel pes dels granets.

Sílvia Ventosa