Estampes populars de la història de La Rambla
4 Medies
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell de Barcelona.
La paraula rambla té el seu origen en la paraula àrab rámla, que significa ‘areny, sorral’, documentada per primera vegada en català l’any 1249. Una rambla és, per tant, una riera o torrent, és a dir, curs fluvial normalment sec per on només hi passa aigua en determinats moments de l’any o en dies de pluja. És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l’inici de la tardor. Per extensió, una rambla és el passeig fet al llit d’una riera.
A la Rambla de Barcelona, el passeig és ple de gent durant tot el dia i fins avançada la matinada. A la Rambla hi ha molts quioscos de premsa i parades de flors, actors ambulants, artistes plàstics com ara pintors, caricaturistes i retratistes, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s’hi acostumen a instal·lar paradetes d’artesania i també pintors i dibuixants. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d’interès, com el palau de la Virreina, el palau Moja, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, l’Antiga Casa Figueras, el Teatre Principal i el famós Gran Teatre del Liceu, on es representen òperes i ballets. Els carrers laterals també tenen un encant especial. Un d’aquests, d’escassos metres de longitud, porta a la plaça Reial, amb les seves palmeres i voltada de porxos sota els quals hi ha un bon nombre de cerveseries i restaurants, i on es reuneixen els diumenges al matí els col·leccionistes de segells i monedes.
La Rambla de Barcelona desemboca al Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s’aixeca el cèlebre monument a Colom. Ben a prop hi ha el Museu Marítim, dedicat especialment a la història naval de la Mediterrània i on s’exhibeix, entre d’altres, la reproducció a escala real d’una antiga galera de combat. El museu està situat a l’edifici medieval de les Drassanes Reials, on es construïen els vaixells que connectaven els extensos dominis de la Corona pel Mediterrani.
La Rambla ha rebut tradicionalment noms diferents segons els diversos trams. De nord a sud, són els següents:
Rambla de Canaletes o dels Estudis, amb la famosa font de Canaletes, instal·lada aquí des del 1843. Abans era anomenada dels estudis perquè en aquest tram hi havia l'Estudi General o Universitat, al capdamunt de la Rambla, davant la porta de Santa Anna, edifici del segle xv que va perdre el seu ús quan la Universitat fou suprimida per Felip V i es convertí en caserna militar. Es va enderrocar el 1843. Baixant a mà dreta també hi havia el col·legi del nobles de Cordelles, dels jesuïtes, del qual només resta l'església de Betlem. En ésser enderrocat l'Estudi General, al segle XIX començà a rebre el nom de Canaletes. Cal dir que la dita font ja existia, però no era l'actual de ferro colat. En aquest tram podem trobar com a edificis destacats l'església de Betlem, el teatre Poliorama, antiga Acadèmia de Ciències al número 9, on hi ha un rellotge amb el qual els barcelonins posaven a l'hora els seus doncs era considerada l'hora oficial i el palau Moja, on residí el poeta Verdaguer quan fou capellà almoiner del Marquès de Comilles.
Rambla de les Flors (o rambla de Sant Josep, a causa de l'antic convent de Sant Josep), únic lloc de la ciutat en què al segle xix s'hi venien flors i que avui conserva encara aquesta activitat. Com a edificis destacats al número 32 trobem una casa amb esgrafiats del segle xviii i al número 37, cantonada amb el carrer del Carme, una típica casa romàntica barcelonina. També hi trobem el Palau de la Virreina. Fins al 2010, també s'hi podien trobar parades d'ocellaires.
Rambla dels Caputxins (o rambla del Centre), anomenada així per l'antic convent de frares caputxins. Hi trobem el pla de la Boqueria, anomenat així pels venedors de carn medievals en les seves taules de bocateria. Hi trobem el Gran Teatre del Liceu.
Rambla de Santa Mònica, tocant al port, on s'aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, temps enrere, convent dels agustins descalços, del segle xvii.
