mandolina

És una mandolina genovesa o barroca, ja que té sis ordres dobles de cordes, obra de Donato Filano, un lutier italià actiu a Nàpols entre 1760 i 1785. Se li coneixen violins i també mandolines, molt apreciades pels seus treballs de marqueteria (Vannes, 1972).

La taula harmònica, de pícea, és piriforme i el fons bombat, de sicòmor, està format per vint-i-tres costelles separades per un filet fosc amb un braguer del mateix material, acabat amb palissandre. Té una obertura acústica circular tancada amb incrustacions de nacre i pergamí daurat en forma d’embut. Sota l’obertura hi ha el colpejador, de fusta fosca amb la silueta de nacre. La taula harmònica està decorada a la part inferior, per sota del pont, amb motius incrustats de nacre en forma de cor i també just per sota del batedor. El mànec i la pala inferior són aplacat amb banús i os, amb filets foscos, i el batedor i la placa superior són aplacats de carei i d’os amb filets foscos. Les clavilles són de boix i tant la taula com la caixa estan enfosquides.