La construcció de la Via Laietana
8 Medies
La Via Laietana és un dels principals carrers de connexió entre l’Eixample de Barcelona i el port. La seva construcció, fa un segle, va suposar la reforma urbanística més gran feta mai a Barcelona. La via, de 900 metres de llarg, es va traçar tallant pel mig de la ciutat vella, i va implicar l’enderroc de centenars d’edificis, la desaparició total o parcial de desenes de carrers i places, i el desallotjament d’unes 10.000 persones.
L’any 1908, l’Ajuntament va convocar un concurs de dibuixos i fotografies per documentar la part de la ciutat que havia de desaparèixer. Unes imatges poc conegudes que es van poder veure a l’exposició «La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana», que es va poder visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona a mitjans del 2019.
Per retre homenatge i presenvar la memòria d’aquesta controvertida operació, recuperem i reproduïm una selecció dels continguts d’aquesta mostra, ara en format digital, interactiu i multimèdia.
Obres d'enderrocament. Plaça d'Antonio López
La Gran Via A, després anomenada Via Laietana, volia portar la modernitat a Barcelona. Una línia recta de gairebé un quilòmetre concebuda com un eix financer
Obres d'enderrocament. Carrer del Sant Crist de l'Argenteria
Una operació immobiliària i especulativa a gran escala inspirada en l’arquitectura de ciutats com Nova York, amb edificis en altura com a símbols de poder, impulsada pels prohoms del noucentisme.
Obres d'enderrocament. Carrer de l'Arc de la Glòria
La Reforma, com es va anomenar, també pretenia sanejar la ciutat vella i portar la llum -i el control- a la seva densa trama de carrers estrets d’origen medieval. Implicava tallar pel mig una de les zones més poblades de Barcelona.
Infraestructures sota Via Laietana
La reforma es va inaugurar solemnement el 10 de març del 1908, amb presència del rei Alfons XIII, acompanyat del president del govern, Antonio Maura, i l’alcalde, Domingo Sanllehy. Aquest acte marcava l’inici dels enderrocs previstos en el Pla de reforma interior de Barcelona d’Àngel Josep Baixeras, aprovat el 1895 i que havia patit molts anys de retards.
Obrers enderrocant un edifici
L’operació urbanística suposava enderrocar més de 200 edificis i desallotjar 10.000 persones. Davant la pressió de la Unió d’Artistes, l’Ajuntament de Barcelona va convocar el concurs de dibuixos i fotografies dels carrers sentenciats.
Vista de la Via Laietana en construcció des de Sant Pere més Baix cap a mar
Hi havia diverses categories: carrers i places, terrats, detalls decoratius, façanes i vistes generals. La iniciativa també pretenia recollir els aspectes immaterials de la cultura popular, però les presses i la falta d’interès de l’administració van fer que es desestimés.
Obres dels túnels del metro des de la plaça de l' Àngel fins a la plaça Jonqueres
Els enderrocs van durar cinc anys i van acabar amb 2.200 habitatges. Els propietaris van ser indemnitzats, però la immensa majoria dels habitants eren llogaters que van haver de marxar cap a altres zones de la ciutat sense rebre cap compensació.
Obres a la Plaça de Jonqueres per la construcció de la Via Laietana.
No hi va haver grans actes de protesta. Però, un any després, el 26 de juliol de 1909, a Barcelona va esclatar la revolta popular amb la Setmana Tràgica.
